Són més lliures una caixera del super, o de la Caixa -allà engabiada-, un peó d'una cadena, etc. en una democràcia que un pastor de cabres fregant la misèria a la república més fonamentalista?
La llibertat què té a veure amb la política? I la llibertat interior?
Com es pot explicar que la gent visqui disciplinada i feliç entre les parets d'un convent, en una presó, o com jo, quan estava en un internat religiós.
És possible la llibertat sense ordre, un ordre que la precedeixi?
En definitiva: Què entenem per llibertat?
dilluns, 30 d’abril del 2007
diumenge, 29 d’abril del 2007
Súplica al món
Com m'agradaria estar equivocat i ser jo el que necessito ajuda! Com dec necessitar sentir la veu d'algun progre de bona voluntat que m'expliqui la vida i els meus errors de pensament i vitals!
No pot ser que tothom estigui errat menys jo.
Però molt em temo que no, que no erro,que no erro massa.
Help, I need somebody, Help
No pot ser que tothom estigui errat menys jo.
Però molt em temo que no, que no erro,que no erro massa.
Help, I need somebody, Help
dissabte, 28 d’abril del 2007
TV3 TANT M'ÉS. Sexe tonto
TV3 és tan dolenta com el canal 9 Valencià. Si volen tancar-la, a València, és pel seu sectarisme ANTI PP. Perfectament llògic que la vulguin tancar. Si pots evitar que t'insultin... Per l'únic que sap greu és pel tema de la llengua.
El presentador del programa el vi de TV3 em queia bé. Fins que per pujar l'audiència va treure amb no sé quina excusa una puta en calces fent posturetes "excitants".
El Caçadors de paraules gran programa també, ara l'espatllen donant carnassa als taujans ensenyant quatre culs . Merda.
El presentador del programa el vi de TV3 em queia bé. Fins que per pujar l'audiència va treure amb no sé quina excusa una puta en calces fent posturetes "excitants".
El Caçadors de paraules gran programa també, ara l'espatllen donant carnassa als taujans ensenyant quatre culs . Merda.
dijous, 26 d’abril del 2007
DECÀLEG DEL PROGRE - DECALOGO DEL PROGRE
DECÀLEG DEL PROGRE - DECALOGO DEL PROGRE
Cap el pensament únic progre (PUP)!
1. El primer manament és el REBUIG DELS VALORS MORALS TRADICIONALS I LA TRADICIÓ MATEIXA. (Aquesta oposició obssesiva a tot allò que es tradicional ha estat titllat per alguns psiquiatres com un "desordre mental".)
2. Posa en questió la FAMÍLIA TRADICIONAL; considera indiscutible anomenar matrimoni a la unió home-home o dona-dona i li semblen bé les "famílies" grupals , monoparentals, etc.
3. Defensa la caducació i "superació" de L'ART CLÀSSIC i l'academicisme.
4. Menysprea el sentiment de pertanyença a un país i el concepte de PÀTRIA.
5. No sols defensa obrir les portes a la IMMIGRACIÓ, sinó que veu LA BARREJA DE RACES com un ideal a assolir. Hi han grups que ja no només defensen el mestissatge sinó "una Barcelona bastarda".
6. Advoca per la generalització del SEXE "LLIURE" , l'HOMOSEXUALITAT i la PROSTITUCIÓ. Davant una relació sexual amb una persona afectada per la SIDA aconsella el condó, no pas l'abstinència. Considera el control de l'instint sexual com una repressió absurda.
7. Veneració per "la ciència". No es planteja problemes ètics davant ELS EXPERIMENTS AMB EL SER HUMÁ manipulant el nucli cel.lular.
8. Defensa la llibertat de circulació i venda de totes les DROGUES.
9. Nega o minimitza la INSEGURETAT CIUTADANA. Considera al DELINQÜENT de carrer víctima d'un sistema social injust. Al delinquent de corbata el considera un delinqüent. Diu que abans es delinquia més però no es deia.
10. I com a punt més important i nexe d'unió entre totes les families progres: el combat -amb calúmnies si cal- a LA RELIGIÓ i en especial a l'Església católica, com no podia ser d'altra manera, ja que és l'últim reducte de saviesa i moralitat.
Enfront això: PATRIA, FIDES, AMOR
-------------------------------------------------------------------------------------------------
El PUP, pel seu contingut hedonista i materialista es l'aliat imprescindible del sistema neoliberal i consumista.
-El PUP extén els seus tentacles en el món de l'ensenyament, les arts, l'Església, els mass media, etc. La consecuència es l'evident degradació ètica, estètica i moral de la societat .
- Lluitem també nosaltres amb beligerància, intel.ligència i valentia en la defensa dels valors tradicionals de la nostra societat enfront l'ofensiva que ens vol diluir.
Nota.- Si us identifiqueu en dos o més punts del decàleg busqueu ajuda.
Vule vu le passer si vous ple, ce soir?
Pafiam.blogspot.com
DECALOGO DEL PROGRE - en castellano
Hacia el pensamiento único progre (PUP)!
1. El primer mandato es el RECHAZO DE LOS VALORES MORALES TRADICIONALES Y LA TRADICIÓN MISMA. (Esta oposición obssesiva a todo aquello que se tradicional ha sido tildado por algunos psiquiatras como un "desorden mental".)
2. Pone en cuestión la FAMILIA TRADICIONAL; considera indiscutible denominar matrimonio a la unión hombre-hombre o mujer-mujer y le parecen bien las "familias" grupales , monoparentales, etc.
3. Defiende la caducación y "superación" del ARTE CLÁSICO y el academicismo.
4. Desprecia el sentimiento de pertenéncia a un país y el concepto de PATRIA.
5. No sólo defiende abrir las puertas a la INMIGRACIÓN, sino que ve LA MEZCLA DE RAZAS como un ideal a lograr. han grupos que ya no sólo defienden el mestizaje sino "una Barcelona bastarda".
6. Aboga por la generalización del SEXO "LIBRE" , la HOMOSEXUALIDAD y la PROSTITUCIÓN. Ante una relación sexual con una persona afectada por el SIDA aconseja el condón, no la abstinencia. Considera el control del instinto sexual como una represión absurda.
7. Veneració por "la ciencia". No se plantea problemas éticos ante LOS EXPERIMENTOS CON EL SER HUMANO manipulando la célula
8. Defiende la libertad de circulación y venta de todas las DROGAS.
9. Niega o minimiza la INSEGURIDAD CIUDADANA. Considera al DELINCUENTE de calle víctima de un sistema social injusto. Al delincuente de corbata lo considera un delincuente. Dice que antes se delinquía más pero no se decía.
10. Y como punto más importante y nexo de unión entre todas las families progres: el combate -con calumnias si hace falta- a LA RELIGIÓN y en especial a la Iglesia católica, como no podía ser de otra manera, puesto que es el último reducto de sabiduría y moralidad.
Enfrente a esto: PATRIA, FIDES, AMOR ------------------------------------------------------------------------------------------------- El PUP, por su contenido hedonista y materialista se el aliado imprescindible del sistema neoliberal y consumista. -El PUP extén sus tentacles en el mundo de la enseñanza, las artes, la Iglesia, los mass media, etc. La consecuència se la evidente degradación ética, estética y moral de la sociedad . - Luchamos también nosotros con beligerància, intel.ligència y valentía en la defensa de los valores tradicionales de nuestra sociedad enfront la ofensiva que nos quiere diluir. -------------------------------------------------------------------------------------------------
Nota.- Si os identificáis en dos o más puntos del decálogo buscad ayuda.
Vule vu le passer si vous ple, ce soir?
Pafiam.blogspot.com
1. El primer manament és el REBUIG DELS VALORS MORALS TRADICIONALS I LA TRADICIÓ MATEIXA. (Aquesta oposició obssesiva a tot allò que es tradicional ha estat titllat per alguns psiquiatres com un "desordre mental".)
2. Posa en questió la FAMÍLIA TRADICIONAL; considera indiscutible anomenar matrimoni a la unió home-home o dona-dona i li semblen bé les "famílies" grupals , monoparentals, etc.
3. Defensa la caducació i "superació" de L'ART CLÀSSIC i l'academicisme.
4. Menysprea el sentiment de pertanyença a un país i el concepte de PÀTRIA.
5. No sols defensa obrir les portes a la IMMIGRACIÓ, sinó que veu LA BARREJA DE RACES com un ideal a assolir. Hi han grups que ja no només defensen el mestissatge sinó "una Barcelona bastarda".
6. Advoca per la generalització del SEXE "LLIURE" , l'HOMOSEXUALITAT i la PROSTITUCIÓ. Davant una relació sexual amb una persona afectada per la SIDA aconsella el condó, no pas l'abstinència. Considera el control de l'instint sexual com una repressió absurda.
7. Veneració per "la ciència". No es planteja problemes ètics davant ELS EXPERIMENTS AMB EL SER HUMÁ manipulant el nucli cel.lular.
8. Defensa la llibertat de circulació i venda de totes les DROGUES.
9. Nega o minimitza la INSEGURETAT CIUTADANA. Considera al DELINQÜENT de carrer víctima d'un sistema social injust. Al delinquent de corbata el considera un delinqüent. Diu que abans es delinquia més però no es deia.
10. I com a punt més important i nexe d'unió entre totes les families progres: el combat -amb calúmnies si cal- a LA RELIGIÓ i en especial a l'Església católica, com no podia ser d'altra manera, ja que és l'últim reducte de saviesa i moralitat.
Enfront això: PATRIA, FIDES, AMOR
-------------------------------------------------------------------------------------------------
El PUP, pel seu contingut hedonista i materialista es l'aliat imprescindible del sistema neoliberal i consumista.
-El PUP extén els seus tentacles en el món de l'ensenyament, les arts, l'Església, els mass media, etc. La consecuència es l'evident degradació ètica, estètica i moral de la societat .
- Lluitem també nosaltres amb beligerància, intel.ligència i valentia en la defensa dels valors tradicionals de la nostra societat enfront l'ofensiva que ens vol diluir.
Nota.- Si us identifiqueu en dos o més punts del decàleg busqueu ajuda.
Vule vu le passer si vous ple, ce soir?
Pafiam.blogspot.com
DECALOGO DEL PROGRE - en castellano
Hacia el pensamiento único progre (PUP)!
1. El primer mandato es el RECHAZO DE LOS VALORES MORALES TRADICIONALES Y LA TRADICIÓN MISMA. (Esta oposición obssesiva a todo aquello que se tradicional ha sido tildado por algunos psiquiatras como un "desorden mental".)
2. Pone en cuestión la FAMILIA TRADICIONAL; considera indiscutible denominar matrimonio a la unión hombre-hombre o mujer-mujer y le parecen bien las "familias" grupales , monoparentales, etc.
3. Defiende la caducación y "superación" del ARTE CLÁSICO y el academicismo.
4. Desprecia el sentimiento de pertenéncia a un país y el concepto de PATRIA.
5. No sólo defiende abrir las puertas a la INMIGRACIÓN, sino que ve LA MEZCLA DE RAZAS como un ideal a lograr. han grupos que ya no sólo defienden el mestizaje sino "una Barcelona bastarda".
6. Aboga por la generalización del SEXO "LIBRE" , la HOMOSEXUALIDAD y la PROSTITUCIÓN. Ante una relación sexual con una persona afectada por el SIDA aconseja el condón, no la abstinencia. Considera el control del instinto sexual como una represión absurda.
7. Veneració por "la ciencia". No se plantea problemas éticos ante LOS EXPERIMENTOS CON EL SER HUMANO manipulando la célula
8. Defiende la libertad de circulación y venta de todas las DROGAS.
9. Niega o minimiza la INSEGURIDAD CIUDADANA. Considera al DELINCUENTE de calle víctima de un sistema social injusto. Al delincuente de corbata lo considera un delincuente. Dice que antes se delinquía más pero no se decía.
10. Y como punto más importante y nexo de unión entre todas las families progres: el combate -con calumnias si hace falta- a LA RELIGIÓN y en especial a la Iglesia católica, como no podía ser de otra manera, puesto que es el último reducto de sabiduría y moralidad.
Enfrente a esto: PATRIA, FIDES, AMOR ------------------------------------------------------------------------------------------------- El PUP, por su contenido hedonista y materialista se el aliado imprescindible del sistema neoliberal y consumista. -El PUP extén sus tentacles en el mundo de la enseñanza, las artes, la Iglesia, los mass media, etc. La consecuència se la evidente degradación ética, estética y moral de la sociedad . - Luchamos también nosotros con beligerància, intel.ligència y valentía en la defensa de los valores tradicionales de nuestra sociedad enfront la ofensiva que nos quiere diluir. -------------------------------------------------------------------------------------------------
Nota.- Si os identificáis en dos o más puntos del decálogo buscad ayuda.
Vule vu le passer si vous ple, ce soir?
Pafiam.blogspot.com
dimarts, 24 d’abril del 2007
Hem sortit al programa del Bassas
Foix ha dit que al cap i a la fi el que ens emociona és allò carrincló, p.e. sentir l'Emigrant quan ets fora de Catalunya, Sanuy ho ha reafirmat. El comunista de llagostí i caviar, Portabella, ha dit que no, és clar, després de dir que el modernisme, pse!, qua a ell li molava la Bauhaus, com si l'arquitectura comencés amb la Bauhaus.
La canço progre sí que ratlla. Farts, tius.
La canço progre sí que ratlla. Farts, tius.
dijous, 19 d’abril del 2007
Fragment del poema de Vicent W. Querol PATRIA ,FIDES, AMOR
L’Amor, la Fe i la Pàtria foren tres bones fades
que els bressols dels meus pares varen trenar llavors;
la Fe, ab les verdes palmes del martiri i la glòria;
La Pàtria, ab los que serva llorers eterns la història,
i ab la murta els Amors.
La Pàtria!... En corts o en lluites, ab sang o ab veu valenta,
contra els estranys la terra, los furs contra el dret real,
bé els defensà València, ab clar seny i ab mans fortes;
per ço el punyal d’En Pere gravà dalt de ses portes:
«Dues voltes lleal.»
La Fe!... De l’humil frare mestre Vicent encara,
ressò dels antics segles, retruny l’ardenta veu
que en lo Concili als Papes, als Reis davant sos nobles
i per les amples places cridà als estols dels pobles:
«Honra i temor a Déu!»
L’Amor!... L’ombra de N’Àusias a tan bell mot aixeca
lo front del llit de marbre, fixant los trists esguards,
i plany de nou les trobes de sa immortal ferida
ell, per qui fou la dona entre els dols de la vida
com un «lliri entre cards».
Jovent de Catalunya, nous trobadors, del nostre
sagrat avior sigau-ne, jo us prec, custodis feels.
Si l’arbre boscà aixeca fins al cel blau les branques
on los aucells s’aturen i esclaten les flors blanques,
és que enfonsa els arrels.
Mai com avui que Espanya obira envergonyida
trencats corona i ceptre, brut son mantell de fang,
sos fills en lluita infame, i es veu menyspreada i sola,
mai com avui n’és digne qui el gonfanó tremola
ab les barres de sang.
Mai com avui que el dubte glaça los cors i brollen
pertot fonts d’impuresa on beu lo poble a doll,
mai com avui n’és digne qui diu l’oració tendra
i en les desertes ares, cobert lo front de cendra,
dobla el cap i el genoll.
Mai com avui que l’Odi esmola els ferests glavis
i ven a l’encant l’ànima sos sentiments per l’or,
mai com avui n’és digne qui l’olivera planta
i, coronat de roses, al món, trobador, canta
la dolça llei d’amor.
Mireu, a l'any 1872 ja se sabia i avui encara hi ha qui no ho sap.
El desconeixement i arraconament d'aquest gran poeta és una mostra de l'escomesa, quan no menyspreu, dels cretins i dels enemics dels valors autèntics de la societat.
dimecres, 11 d’abril del 2007
Coses que no agraden a progres i moderns. Lo carrincló és lo millor. Col.labora!
Carrincló és el terme que utilitzen la patuleia que es pretén moderna per qualificar un pessebre clàssic amb la seva molsa i Anunciata; una coral de nens amb barretina cantant nadales; una noia que no permet que "l'empenyi" el primer galifardeu que passi o vol arribar sencera al matrimoni, etc.
Hi han moltes més "carrinclonades" i segur que n'hi han de més carrinclons que jo. Us demano que col.laboreu tot afegint coses d'aquestes, per a molts entranyables, que creieu que la patuleia "progressista" considera carrinclones, els posa dels nervis i voldria veure extingides.
Deia Dalí -a qui també titllaven de carrincló quan feia pintura religiosa ortodoxa- que l'única cosa què hom no pot deixar de ser , facis el que facis, és modern.
Crec que el poble català ha estat bàsicament carrincló, -és acceptat que hem tingut més poetes per metre quadrat que cap altre poble- i tot i que a vegades no ho hem sapigut combinar prou amb la rauxa, el millor de Catalunya és aquesta ingenuïtat, intel.ligent però. Amb ella han nascut la Renaixença, els Pastorets i s'ha bastit la Sagrada Família.
divendres, 6 d’abril del 2007
A tall de manifest. PATRIA, FIDES, AMOR
LA TRANSGRESSIÓ ÉS LA TRADICIÓ
-Aquest text sembla llarg però és curt. Hi ha expresat el que he trigat molts anys a comprendre.
El postmodernisme ha instaurat les seves premises: ja és majoria qui considera en vies de caducació valors com la tradició, la identitat nacional, l'estètica i els valors clàssics, o la religió. Hom venera la tecnologia enfront allò manual. La postmodernitat també postula que és primordial satisfer l'ego i el cos, i de manera immediata.
És ridícul creure's transgressor -i valent- per transgredir, sovint amb patètica agressivitat, la tradició i les maneres antigues quan part de la mssa ho ha fet seu. Amb això hom ja no escandalitzarà quasi ningú, ans el contrari serà aplaudit, estarà dins la norma. Què enten per transgressió, per transgressió necessària, el qui ensenya el cul a un escenari o insulta el Papa, només pel gust de provocar o fer-se l'avançat?. És d'una evidència palpable que allò que ara trenca la norma i descol.loca a la plebs i il.lustrats és tot el contrari: transgredir no és p.e. atacar l'Església sinó dir que vas a oir missa cada diumenge que pots; no és dir que la pintura "d'avantguarda" és magnífica sinó el contrari.
El fals progressisme és acceptable com a pecat de joventud però pot arribar a patètic a una certa edat. Com patètica és la covardia del tradicionalista que amaga el que pensa, per no anar a contracorrent.
Hi ha la mala costum de situar la transgressió i el "compromís" a la banda dels "progressistes", com si una persona clàssico-conservadora no pugués transgredir la modernor i la seva parafernàlia i comprometre's amb els valors tradicionals.
Em resulta tan odiosa la provocació gratuïta com plaent la que resulta del que és dit amb sinceritat i sense ànim de provocar.
Els Jocs Florals, a proposta de Mila i Fontanals premiaven tres categories: PATRIA, FIDES, AMOR, valors que també es convertiren en el lema de la Renaixença. També són per a mí fonaments dels meus ideals, que aquí exposo per a que els feu també vostres.
PÀTRIA
El concepte de pàtria ha deixat de ser per a mí una cosa merament romàntica. Ans el contrari ara considero que el fet que la pertanyença un lloc i les arrels -o la manca d'elles- ens faci ser com sóm té uns fonaments bens reals; és una realitat palpable, potser fins i tot física: questió telúrica? genètica? quàntica?. L'obvietat d'aquesta influència - la del medi i la tradició sobre l'individu- és negada tossudament per la postmodernitat.
Sigui dit que ha perviscut la llengua però es van perdent els trets i el tremp d'aquella Catalunya esplèndida del romànic, de la Renaixença, dels grans reis... Cal reivindicar la Catalunya que hom anomena carrinclona, la pairal, la de Gaudi, Verdaguer, Torras i Bages, Guimerà, el Patufet...i el nacionalisme de campanar i espardenya. La Catalunya que ha fet gran Catalunya. Davant aquest país gris i buit del postmodernisme costa trobar l'orgull de ser patriota. Potser per això és pel que escric. Hi ha el consol que aquesta és la tònica que impera arreu els països.
La pàtria no és per a mí només un concepte cultural i social. La pàtria és també el medi físic. Per tant estimar la pàtria és també defensar el paisatge, el territori. Pocs països han malmès tant el seu espai físic. És dolorós per a qui l'estima i motiu de vergonya col.lectiva. Hem convertit la meravella que ens ha estat donada en un dels llocs més desagradables, desharmònics i pudents. Hem destrossat trossets de paradís. I a canvi de que? Qualsevol que hagi viatjat, si compara amb ulls desapassionats ho veurà.
FIDES
El fet catòlic és indestriable del naixement de Catalunya, jo diria que del mateix fet de ser català. Els monjos del Cluny van ser l'avançada que comença a colonitzar, artigar i tombar els terrenys del païs guanyats al moro ocupant: foren el factor civilitzatori determinant, tant espiritual com material. Fins que amb la desamortització les propietats foren expropiades i passaren als burgesos, creant els latifundis. El pagès pagava el delme -una dècima part de la collita- al monestir, a l'hora que aquest procurava diversos serveis el pagès. Amb la desamortització passà a pagar una tercera part al terratinent a canvi de res.
La fe catòlica m'ha arribat a través de moltes generacions, cada aconteixement important l'hem celebrat amb una cerimònia religiosa. No seré jo qui trenqui la cadena secular.
Igualment, darrera l'obra dels nostres homes més insignes sempre hi ha planat la busca d'allo transcendent, és des de la fe cristiana on es pot capir el seu llegat monumental: des del romànic al gòtic, i des de Llull a Gaudí, passant per Maragall. Repassant la història -no política- del nostre país hom s'adona que el sentit de pertanyença i fins i tot la militància cristiana és una constant en els nostres prohoms. Els focus de Montserrat i Poblet, però també tots els rectors que féren de les seves parròquies -aixopluc de demòcrates i comunistes i així els hi paguen-- dinamitzadores de tasques socioculturals, Així mateix les belles arts i la música d'inspiració religiosa arreu el món, constitueixen el patrimoni cultural més gran de la humanitat.
Perquè crec en el missatge transcendent dels Evangelis i en el valor civilitzatori de la religió, malgrat errors de la humana Església, a vegade injustos, a acusa de l'apropiació de molts dirigents polítics del nom de Déu i de les calúmnies de les forces anticristianes.
Perquè "Passen reis i revolucions, la creu queda".
Perquè "El cel i la terra passaràn però les meves paraules no passaràn".
AMOR
Amor és estimació, per tant comporta respecte i despreniment envers allò estimat. Hom estima les persones però també pot sentir-ne per altres coses. Fins l'enamorament -cosa en que cal posar-hi la justa mesura-.
Respecte, altruïsme, solidaritat, amor-enamorament, són diferents cares del que en diem amor. Totes elles sóns els fonaments sobre els quals cal aixecar la societat i les petites comunitats: laborals, familiars, ...
I l'amor necessari per a fer cadascú el millor que pugui allò que fa, ja que com deia en Pau Casals el món és una gran orquestra que faria un acord meravellos si tothom fes cada cosa el millor que sap, tot pensant que forma part de la gran orquestra del món.
L'amor tampoc s'acaba amb el proïsme: cal estimar i obrir-nos encuriosists a allò que de bo ens ofereix la vida material, intel.lectual i espiritual: l'art, la natura, la bellesa, la vivència religiosa, etc.
PASSA-HO I EN SEREM MÉS!
Autoria.-De moment em reservo l'anonimat. Allò que importa però és el pecat , no el pecador, i aiximateix en la virtud.
-Aquest text sembla llarg però és curt. Hi ha expresat el que he trigat molts anys a comprendre.
El postmodernisme ha instaurat les seves premises: ja és majoria qui considera en vies de caducació valors com la tradició, la identitat nacional, l'estètica i els valors clàssics, o la religió. Hom venera la tecnologia enfront allò manual. La postmodernitat també postula que és primordial satisfer l'ego i el cos, i de manera immediata.
És ridícul creure's transgressor -i valent- per transgredir, sovint amb patètica agressivitat, la tradició i les maneres antigues quan part de la mssa ho ha fet seu. Amb això hom ja no escandalitzarà quasi ningú, ans el contrari serà aplaudit, estarà dins la norma. Què enten per transgressió, per transgressió necessària, el qui ensenya el cul a un escenari o insulta el Papa, només pel gust de provocar o fer-se l'avançat?. És d'una evidència palpable que allò que ara trenca la norma i descol.loca a la plebs i il.lustrats és tot el contrari: transgredir no és p.e. atacar l'Església sinó dir que vas a oir missa cada diumenge que pots; no és dir que la pintura "d'avantguarda" és magnífica sinó el contrari.
El fals progressisme és acceptable com a pecat de joventud però pot arribar a patètic a una certa edat. Com patètica és la covardia del tradicionalista que amaga el que pensa, per no anar a contracorrent.
Hi ha la mala costum de situar la transgressió i el "compromís" a la banda dels "progressistes", com si una persona clàssico-conservadora no pugués transgredir la modernor i la seva parafernàlia i comprometre's amb els valors tradicionals.
Em resulta tan odiosa la provocació gratuïta com plaent la que resulta del que és dit amb sinceritat i sense ànim de provocar.
Els Jocs Florals, a proposta de Mila i Fontanals premiaven tres categories: PATRIA, FIDES, AMOR, valors que també es convertiren en el lema de la Renaixença. També són per a mí fonaments dels meus ideals, que aquí exposo per a que els feu també vostres.
PÀTRIA
El concepte de pàtria ha deixat de ser per a mí una cosa merament romàntica. Ans el contrari ara considero que el fet que la pertanyença un lloc i les arrels -o la manca d'elles- ens faci ser com sóm té uns fonaments bens reals; és una realitat palpable, potser fins i tot física: questió telúrica? genètica? quàntica?. L'obvietat d'aquesta influència - la del medi i la tradició sobre l'individu- és negada tossudament per la postmodernitat.
Sigui dit que ha perviscut la llengua però es van perdent els trets i el tremp d'aquella Catalunya esplèndida del romànic, de la Renaixença, dels grans reis... Cal reivindicar la Catalunya que hom anomena carrinclona, la pairal, la de Gaudi, Verdaguer, Torras i Bages, Guimerà, el Patufet...i el nacionalisme de campanar i espardenya. La Catalunya que ha fet gran Catalunya. Davant aquest país gris i buit del postmodernisme costa trobar l'orgull de ser patriota. Potser per això és pel que escric. Hi ha el consol que aquesta és la tònica que impera arreu els països.
La pàtria no és per a mí només un concepte cultural i social. La pàtria és també el medi físic. Per tant estimar la pàtria és també defensar el paisatge, el territori. Pocs països han malmès tant el seu espai físic. És dolorós per a qui l'estima i motiu de vergonya col.lectiva. Hem convertit la meravella que ens ha estat donada en un dels llocs més desagradables, desharmònics i pudents. Hem destrossat trossets de paradís. I a canvi de que? Qualsevol que hagi viatjat, si compara amb ulls desapassionats ho veurà.
FIDES
El fet catòlic és indestriable del naixement de Catalunya, jo diria que del mateix fet de ser català. Els monjos del Cluny van ser l'avançada que comença a colonitzar, artigar i tombar els terrenys del païs guanyats al moro ocupant: foren el factor civilitzatori determinant, tant espiritual com material. Fins que amb la desamortització les propietats foren expropiades i passaren als burgesos, creant els latifundis. El pagès pagava el delme -una dècima part de la collita- al monestir, a l'hora que aquest procurava diversos serveis el pagès. Amb la desamortització passà a pagar una tercera part al terratinent a canvi de res.
La fe catòlica m'ha arribat a través de moltes generacions, cada aconteixement important l'hem celebrat amb una cerimònia religiosa. No seré jo qui trenqui la cadena secular.
Igualment, darrera l'obra dels nostres homes més insignes sempre hi ha planat la busca d'allo transcendent, és des de la fe cristiana on es pot capir el seu llegat monumental: des del romànic al gòtic, i des de Llull a Gaudí, passant per Maragall. Repassant la història -no política- del nostre país hom s'adona que el sentit de pertanyença i fins i tot la militància cristiana és una constant en els nostres prohoms. Els focus de Montserrat i Poblet, però també tots els rectors que féren de les seves parròquies -aixopluc de demòcrates i comunistes i així els hi paguen-- dinamitzadores de tasques socioculturals, Així mateix les belles arts i la música d'inspiració religiosa arreu el món, constitueixen el patrimoni cultural més gran de la humanitat.
Perquè crec en el missatge transcendent dels Evangelis i en el valor civilitzatori de la religió, malgrat errors de la humana Església, a vegade injustos, a acusa de l'apropiació de molts dirigents polítics del nom de Déu i de les calúmnies de les forces anticristianes.
Perquè "Passen reis i revolucions, la creu queda".
Perquè "El cel i la terra passaràn però les meves paraules no passaràn".
AMOR
Amor és estimació, per tant comporta respecte i despreniment envers allò estimat. Hom estima les persones però també pot sentir-ne per altres coses. Fins l'enamorament -cosa en que cal posar-hi la justa mesura-.
Respecte, altruïsme, solidaritat, amor-enamorament, són diferents cares del que en diem amor. Totes elles sóns els fonaments sobre els quals cal aixecar la societat i les petites comunitats: laborals, familiars, ...
I l'amor necessari per a fer cadascú el millor que pugui allò que fa, ja que com deia en Pau Casals el món és una gran orquestra que faria un acord meravellos si tothom fes cada cosa el millor que sap, tot pensant que forma part de la gran orquestra del món.
L'amor tampoc s'acaba amb el proïsme: cal estimar i obrir-nos encuriosists a allò que de bo ens ofereix la vida material, intel.lectual i espiritual: l'art, la natura, la bellesa, la vivència religiosa, etc.
PASSA-HO I EN SEREM MÉS!
Autoria.-De moment em reservo l'anonimat. Allò que importa però és el pecat , no el pecador, i aiximateix en la virtud.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)